Diari de Girona, 05.08.2014

ALFONS PETIT

Jonas Kaufmann arrasa a Peralada

El reconegut tenor alemany hi va protagonitzar diumenge a la nit un recital apoteòsic

L'auditori del Festival Castell de Peralada presentava diumenge a la nit l'aspecte de les grans ocasions: amb les 1.800 entrades disponibles esgotades, una quarentena de mitjans de comunicació acreditats i el president de la Generalitat, Artur Mas, entre els assistents, tot estava a punt perquè el tenor alemany Jonas Kaufmann hi oferís un recital antològic acompanyat per l'Orquestra de Cadaqués, dirigida per Jochen Rieder. I totes les expectatives es van complir. Fins a quatre bisos va haver d'oferir Jonas Kaufmann (Munic, 1969) al final de la seva actuació de diumenge a la nit a Peralada, perquè el públic que va omplir el recinte, posat dempeus i ovacionant com només es fa en les grans ocasions, reclamava una i altra vegada amb insistència la seva presència sobre l'escenari per allargar una nit en la qual l'intèrpret alemany va deixar clar una vegada més perquè la crítica el considera "el tenor del moment". Enrere quedaven més de dues hores de música en les quals Kaufmann va fer gala de la seva versatilitat, la seva potència, la seva ele?gància, i les seves dots de seduc?ció: no és habitual que un recital d'òpera acabi amb espectadores lliurant flors i ninos de peluix a un tenor, i això va passar diumenge a la nit a Peralada, en plena apoteosi. És cert que, utilitzant un símil esportiu, Jonas Kaufmann jugava a casa, diumenge, al recinte dels jardins del Castell. Perquè la seva actuació de fa dos anys al mateix Festival encara és molt recordada pels assistents (molts dels quals amb tota seguretat repetien), i perquè des de llavors la seva cotització no ha parat de pujar, amb actuacions als escenaris més importants del món, unes crítiques excel·lents, i vendes espectaculars dels seus discos. Però no és menys cert que Kaufmann, al costat de la versatilitat, la potència, l'elegància i les dots de seducció, té l'inconformisme entre les seves virtuts. I per això enlloc de presentar-se a Peralada amb un programa similar al de fa dos anys, que li garantia un nou èxit sense excessives complicacions (sense menystenir la complicació que de per si suposa excel·lir en el cant com ho fa ell), va apostar fort i ho va fer amb algunes de les més recents incorpo?racions al seu repertori, amb una enorme amplitud de registres, de Verdi a Wagner, els dos compositors més presents al concert. Al seu costat, Jonas Kaufmann va tenir el director d'orques???tra Jochen Rieder (també alemany), col·laborador habitual seu i amb qui ja va compartir escenari a Peralada fa dos anys. I entre tots dos -i amb tots dos, clar-, l'Orquestra de Cadaqués, de la qual Rieder va extreu?re el seu caràcter més vibrant i enèrgic, i que va tenir nombroses oca?sions per al lluïment. A la primera part del recital, el tenor alemany va cantar àries en italià i en francès d'Il Trovatore i La forza del destino de Verdi i de Le Cid, de Massenet. Precisament Ô souverain, ô juge, ô père, d'aquesta darrera òpera, va tancar la primera part del concert, amb el públic entusiasmat, com abans s'hi havia mostrat amb Ah sì, ben mio, d'Il Trovatore i, sobretot, amb la impressionant La vita è un inferno... O tu che in seno, de La forza del destino, tot un repte per a un tenor i que va superar amb nota. La segona part la dedicar íntegrament a Wagner, i hi va interpre?tar dues àries que li van permetre explorar el seu registre més dramàtic -l'estremidor monòleg de Sifrid a La valquíria i el lament d'Amfortas! Die Wunde! de Parsifal-, i també dos lieds inicialment creats per a veu femenina (tot i que hi ha alguns tenors que també els han cantat) de manera que quedés clara la seva versatilitat. Era més de mitjanit a Peralada quan Jonas Kaufmann va donar per acabada l'actuació, i els 1.800 espectadors -entre els quals hi havia a més d'Artur Mas els consellers de cultura i d'empresa i ocupació, Ferran Mascarell i Felip Puig, respectivament, a més de representants del món artístic com el director del Teatro Real de Madrid, Joan Matabosch, i el tenor Jaume Aragall- van esclatar en una inten?síssima ovació, acompanyada d'insistents crits de "Bravo", que de fet ja havien estat habituals durant tota la vetllada. Jonas Kaufmann va haver de sortir diverses vegades a saludar i va obrir els bisos amb la intensa ària Donna non vidi mai, de Manon Lescaut de Puccini, a la qual seguiria la no menys emocionant Lamento di Federico de L'Arlesiana de Cilea. Però com que el públic no parava d'aplaudir i de cridar "Bravo", el tenor alemany va haver de continuar sortint a saludar. Dues composicions de Franz Léhar (un músic que ja va tenir presència en el concert inaugural del Festival de Peralada d'aquest any, en la veu de Piotr Beczala) van posar el punt i final definitiu a l'apoteòsic i memorable recital.