|
|
|
|
|
El Punt - Avui, 24/08/12 |
Xavier Castillón |
|
Konzert, Festival de Peralada, 22. August 2012 |
|
Kaufmann i els clàssics populars
|
Molta expectació a Peralada per escoltar la veu del moment. Una expectació
justificada, després del gran concert que hi va oferir el tenor alemany
Jonas Kaufmann, juntament amb l'Orquestra de Cadaqués sota la direcció del
també alemany Jochen Rieder. Al final, la reacció entusiasta del públic, que
explotava literalment en aplaudiments i “bravos” després de cada
interpretació de Kaufmann, va animar el cantant a oferir una tanda de bisos
en la qual gairebé va cantar tanta estona com en el concert pròpiament dit,
durant el qual l'orquestra va prologar amb obertures i intermedis de
diferents òperes les set àries de La Gioconda (Ponchielli), Romeo e
Giulietta (Zandonai), Carmen (Bizet), Cavalleria rusticana (Mascagni),
Andrea Chénier (Giordano) i Die Walküre i Lohengrin (Wagner), en una bona
mostra de les tres principals escoles operístiques, la italiana, la francesa
i l'alemanya. Kaufmann, aliat amb el seu amic Rieder, va preparar per a
aquesta gala lírica estiuenca un programa variat, dinàmic i farcit del que
podríem anomenar clàssics populars. Gairebé qualsevol mortal, no
necessàriament melòman militant, ha sentit alguna vegada, ja sigui a través
del cinema, la publicitat o altres canals, els extractes de Carmen que va
interpretar l'Orquestra de Cadaqués, com també és el cas de l'obertura de
Guglielmo Tell (Rossini) i l'intermezzo de Cavalleria rusticana, que sona al
final d'El Padrino 3.
Kaufmann no amaga la seva voluntat, molt
respectable i fins i tot lloable, d'apropar l'òpera al gran públic, la qual
cosa no vol dir rebaixar el nivell ni en el repertori ni en la
interpretació. Vestit de manera informal, amb una elegància tan actual com
la seva actitud escènica, marcada per la naturalitat, Kaufmann va cantar
esplèndidament, més preocupat per donar el màxim de la seva capacitat vocal
que no per subratllar amb les mans o amb una expressivitat facial artificial
les passions i tragèdies que va interpretar, ben acompanyat per l'Orquestra
de Cadaqués.
En una nit perfecta, en què fins i tot les cigonyes que
tenen els nius a l'altura de les últimes files van mantenir un silenci
respectuós –amb algun cant breu, que també podria haver estat un “bravo”–,
el públic va ser obsequiat amb diversos bisos, com ara Du bist die Welt für
mich, de Der singende Traum (Tauber), Core'ngrato (Cardillo), E lucevan le
stelle de Tosca (Puccini) i Non ti scordar di me (Decurtis). Kaufmann va
sortir de l'escenari beneït pel públic de Peralada, que es va entregar amb
devoció i soroll al seu geni i el tindrà per sempre més en el seu particular
Olimp. |
|
|
|
|
|
|