|
|
|
|
|
AVUI, 7. Januar 2007 |
Xavier Cester |
Bizét: Carmen, ROH, Londres, 08/12/2006
|
|
Quadern de música, De com la
repesca de diversos espectacles de finals del 2006 evidencia la
multiplicitat d’estils vigent avui en elmónde l’ňpera |
|
Francesca Zambello a la nova Carmen del
CoventGarden. Més enllŕ de detalls de color que arriben al kitsch,
Zambello eludeix fer qualsevol aposta interpretativa sobre els
protagonistes de l’ňpera de Bizet. De fet, va ser un crim que no tragués
més profit de dos intčrprets tan guapos com Anna Caterina Antonacci i
Jonas Kaufman. Si un muntatge terrible és insuportable amb cantants
mediocres, per sort les grans veus encara poden redimir una producció
insuficient, com va ser el cas. Defugint tota vulgaritat i grolleria,
Antonacci va ser una Carmen de sensualitat suggerent i d’una
intelˇligčncia canora que va tenir el seu zenit en l’ŕria de les
cartes. Kaufman és un tenor que no deixa de sorprendre en els repertoris
més dispars. La seva inconfusible veu fosca és apta per als pianissimos
més eteris (com el que va coronar una ŕria de la flor immarcesible) i
alhora té l’empenta suficient per als esclats més dramŕtics de Don José.
Insípida en canvi la Micaëla de Norah Amsellem i incňmode
l’Escamillod’Ildebrando d’Arcangelo (cantar dalt d’un cavall no inspira
confiança). L’únic retret que se li pot fer a Antonio Pappano van ser els
talls, perquč la seva batuta va combinar voluptuositat i tremp, sempre en
perfecte acord ambels seus cantants. |
|
In Englisch/automatisch übersetzt: |
Francesca Zambello
to the new Carmen of the
CoventGarden. Beyond details of color that
arrive at the kitsch, Zambello avoids making
any interpretative bet about the protagonists of the opera of
Bizet. As a matter of fact, it was a crime
that he|she|it did not profit from two
interpreters as guapos as
Anna Caterina Antonacci and
Jonas Kaufman more. If a terrible assembly is
unbearable with mediocre singers, luckily the
big|great ones voices they can still redeem an insufficient
production, how it|he|she was the case.
Avoiding every ordinariness and
rudeness|swearword, Antonacci was a
Carmen of suggerent
sensuality and of an intelligence canora that
had its|his|her|their zenith in the aria
of the cards|letters.
Kaufman is a tenor that
it|he|she does not stop surprising in the
most disparate repertoires. Unmistakable
his|hers|theirs dark voice is suitable for the most ethereal
pianissimos (like the one that crowned an
aria of the flower immarcesible) and at the
same time the sufficient push for the bursts has more dramatists of
Don José. Tasteless however the
Micaëla de Norah Amsellem and uncomfortable
l'Escamillod'Ildebrando of
Arcangelo (to sing on top of a horse he does
not breathe in confidence). The only reproach that can be made to
Antonio Pappano the
cuts|slices were always, because
its|his|her|their baton combined voluptuousness and spirit, in
perfect agreement ambels of
his|hers|theirs singers. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|