catclassics, 22/11/2003

Ignasi Albors

Winterthur, Schubertwoche, November 2003, Die Schöne Müllerin

Mòbils & lieder

Jonas Kaufman a la Schubertíada

Els mòbils Mai m'havia passat. I espero que mai hi torni. Si ja és força increible que, malgrat els avisos que es fan per megafonia abans de l'inici del recital, encara hi hagi algú que s'oblida de silenciar el seu telèfon mòbil, el que encara ho és més és que en un mateix concert siguin dos els mòbils que sonin. I, a sobre, en moments crítics del recital: al final d'un dels lieders més tranquils del cicle i al final del que tanca el conjunt, amb la qual cosa el públic, encara massa indignat, va haver de barrejar la seva creixent indignació amb els merescuts aplaudiments als músics. Així, en calent, improviso tres possibles accions per tal d'evitar que això es repeteixi (he descartat les opcions violentes): Primera, que a les dues senyores a qui els hi va sonar -i ressonar- el mòbil, se'ls identifiqui i que se'ls hi prohibeixi entrar mai més en una sala de concerts. Seria una mesura semblant a la que fan servir els bingos i els casinos amb els ludòpates. Segona, que, com a als aeroports, hi hagi un detector de mòbils a l'entrada dels auditoris. Tercera (i la única seriosa) que els auditoris prenguin les mesures pertinents per tal de aillar-los de cobertura. En fi, s'accepten suggerències. I ara, un cop ja he deixat anar la meva indignació, parlem del concert... Els lieder Jonas Kaufmann és un jove tenor alemany que ja ha treballat amb directors tan importants com Muti, Harnoncourt, Davis i Sawalish. Acompanyant-lo al piano Helmut Deutsch, tot un expert en la Bella Molinera que ja ha grabat en dues ocasions. Kaufmann va començar el concert un pèl fred i fins passats uns minuts no va acabar d'agafar el to. És un d'aquells cantants que s'expressa millor amb els forte i amb ritmes ràpids i que perd una mica en els piano i amb els ritmes més lents. Però en qualsevol cas la seva veu va anar a més a mesura que el cicle avançava complementant-ho amb un increment dels seus recursos gestuals expressius, ficant-se totalment en el personatge i vivint les emocions del protagonista. Mentretant Deutsh estava atent a complertar amb el teclat del seu piano els matisos sovint exigits per Schubert. La desgràcia fou que en el moment de major intensitat els mòbils van tirar pel terra tot l'ambient de la ben sonoritzada sala de l'Auditori Winterthur. En fi, una llàstima! A més de la paciència els músics van tenir l'amabilitat d'oferir-nos dos 'bisos': 'Luisens Antwort' D 319 i 'Die Forelle' D 550 (la famosa Truita). La bella molinera Wilhelm Müller no va ser un poeta extraordinari. Malgrat això alguna cosa va fer que Schubert es fixès en els seus poemes per musicar els seus dos cicles de lieder més importants: Die Schöne Mullerin, La Bella Molinera de 1823 i Winterreise, Viatje d'hivern de 1827, en el seu penúltim any de vida. La Bella Molinera és un conjunt de vint cançons on es narra com el protagonista arriba a un molí, s'enamora de molinera, coneix amb ella moments de felicitat, per després veure com la molinera se'n va amb un altre, i acabar morint. Les Shubertíades Schubert fou un personatge popular, amb molts amics. Als voltants de 1816 es començà a reunir amb un grup d'aquests per mostrar-los les seves darreres creacions i per passar agradables vetllades al voltant del piano. Així nasqueren les anomenades Schubertíades. Entre aquests amics, hi havien Moritz von Schwind (va deixar alguns dibuixos d'aquestes sessions) i Franz von Schober, però hi destacava un baríton d'òpera força conegut a Viena, J.M. Vogl, qui cantava amb l'acompanyament del propi Schubert els nous lieds i que va ajudar a popularitzar aquestes trobades que es repetirien amb major o menor intensitat fins els darrers anys de la seva curta vida. La Schubertíada A Catalunya els schubertians no ens podem pas queixar. Aquest any s'han complert onze anys de la Schubertíada de Vilabertran. És la Schubertíada d'estiu. Darrerament, des de 1997, tenim també la Schubertíada d'hivern, organitzada per l'Associació Franz Schubert de Barcelona i que ve a complementar la justeta oferta de música de cambra de qualitat a Barcelona. Enguany la Schubertíada ha estat dedicada a Hugo Wolf, commemorant-ne el primer centenari de la seva mort. El proper concert -i el darrer- tindrà lloc el proper dimecres 3 de desembre. En ell el Quartet Casals ens oferirà Cinc fugues del Clave Ben Temprat (arrenjades per Mozart), el Quartet op. 33 nº 4 de Joseph Haydn i el Quartet op. 10 de Claude Debussy. Espero que sigui menys accidentat. Ja us en parlaré.