Catclàssics, 3/8/2014
Maricel Chavarría, La Vanguardia
 
Jonas Kaufmann, tenor, actua al Festival Jardins de Peralada
Jonas Kaufmann: “Tant de bo pogués passar l’estiu a Peralada”
 
Se l’espera a les 15.55 h. a l’entresolat del hall de l’hotel, i, com en una escena teatral, baixa al més pur estil top model en un meravellós ascensor vidrat. Jonas Kaufmann se sap observat, però sense presumpció. El tenor superstar que avui lidera l’escena operística conjugant presència i talent com cap altre, passa el dia a la ciutat. Després d’una temporada de vertigen a les principals places –Manon Lescaut, Don Carlo, Werther...–, Kaufmann (Munic, 1969) assaja a L’Auditori el repertori d’àries que porta avui a Peralada, en aquest segon cop que ve al festival, i que és diferent del que va portar el 2012. La seva veu bonica i versàtil –i el seu domini idiomàtic– li permet viatjar de Verdi a Wagner sense despentinarse, dels papers lleugers als més dramàtics, passant per tot el rang intermedi.

Peralada comença a semblar la seva residència d’estiueig...

Tant de bo hi pogués passar tot l’estiu: les platges són precioses, el menjar és fantàstic, la gent agradable... què més puc desitjar.

Anar-se’n a Austràlia, cosa que farà l’endemà d’actuar a l’Empordà?

Sí, esclar. Però ja que sóc aquí admeto que preferiria quedar-me.

Està cansat? No ho sembla. És que ha estat una temporada

molt plena. He fet moltes coses, noves produccions, nous personatges, diverses gires de concerts i dos discos.

Va gravar el cicle Winterreise de Schubert a la tardor i... què més?

Un àlbum amb melodies de Berlín de la dècada del 1920 i 1930 que sortirà al setembre.

Un programa sorprenent.

Sí que és diferent, però és que em vaig enamorar d’aquestes melodies. Hi ha fins i tot operetes, algunes de les quals són famoses –en vaig cantar una quan vaig estar aquí–, melodies que van caure en l’oblit amb la guerra, perquè la majoria de músics, cantants, compositors i lletristes van emigrar i es va perdre aquest preciós capítol. La meva incursió va començar quan fa dotze anys un canal alemany de televisió em va demanar que participés en un xou amb una cançó que reconec que no havia sentit mai. I fa tres o quatre anys, cantant a l’aire lliure davant un gran públic, m’hi vaig llançar. I a la gent li va encantar. El 90% no l’havia sentit mai i en va gaudir. Calia fer alguna cosa.

La seva agenda és frenètica. Onze països en sis mesos.

O fins i tot dotze. Només de la gira amb Winterreise van ser nou concerts a nou països diferents en dinou dies. Viatjar és part d’aquest negoci.

Però li agrada aquesta vida o arriba un moment que comença a no tenir sentit?

Viatjar no és agradable. Qui s’ho passa bé, fent cua? Però vostè fa cua?

Però vostè fa cua?

Esclar que en faig. Què més podria fer?

Fer-se tractar com un VIP.

Parli amb Lufthansa, la meva companyia alemanya. Si un dia m’assabento de com tracta Iberia en Plácido em posaré molt gelós, perquè a Alemanya riuen... Però bé, de moment gaudeixo d’aquesta vida, amb tota aquesta gent i cultures diferents, tot i que de vegades és massa. No ho trobo tan dur en el moment que ho estic fent com després d’un mes de treballar fort, quan estic cansat. Quan miro l’agenda i veig que no hi ha un sol minut lliure... és com tenir la llum vermella sempre encesa, perquè encara que tingui una dia lliure, si l’endemà hi ha un concert, he de continuar cuidant-me, no puc fer el que em vingui de gust, no em puc relaxar. Ara, quan acabi d’Austràlia tindré unes quantes setmanes lliures.

L’anuncien als teatres d’òpera australians com una experiència única en la vida!

Espero poder-hi tornar algun dia, però és evident que no és una opció a prop per fer-hi concerts.

Vostè sempre ha fet lieder en determinats festivals, però aquesta primavera va anar als grans coliseus amb Winterreise i molta gent, aspirant al seu Don Carlo o el seu Werther, va quedar una mica decebuda, no brillava tant ni estava tan sexi en el malenconiós cicle de Schubert. Li pesen les expectatives estètiques que desperta?

És el que té Schubert. No es tracta d’exhibir-se sinó de mostrar sentiments, és una cosa molt íntima. M’ho vaig passar molt bé amb aquesta gira, i també amb la de les cançons de Mahler. És una cosa diferent que sempre he volgut fer i mai no he tingut temps. Em complau fer coses noves. Podria fer concerts d’àries d’òpera cada dia, però per què? Ho faig quan hi ha l’ocasió, com aquesta a Peralada: una atmosfera fantàstica, un públic entusiasta i a l’aire lliure. No he fet mai un concert d’àries d’òpera en un teatre; si vaig a un teatre serà per fer una òpera sencera.

Vostè és bon actor, però tractant-se de la veu, un instrument supeditat a les emocions, com supera un mal moment personal com un divorci?

En el moment que pujo a l’escenari no hi pot haver res que em distregui. Totes les experiències de la vida, bones o dolentes, són per desar, perquè les necessitaràs tard o d’hora per crear un personatge creïble. I després hi ha la música, que et sedueix i et distreu. El públic vol distreure’s i oblidar-se de les penes; es relaxa, connecta amb aquest esperit i es trasllada a un altre món. Funciona igual per a mi: quan canto una òpera puc oblidar-me dels problemes, és el mateix mecanisme. Una vegada a l’escenari, m’encenc. I si hi arribo trist, durant la funció m’inspiro.

ELS SENTIMENTS I LA VEU “Funciono com el públic, també m’oblido de les meves penes amb la música”

NOU ÀLBUM “Em vaig enamorar de les melodies berlineses del anys vint i trenta”

A Peralada porta un repertori una mica menys popular que fa un parell d’anys.

Quan vaig per primera vegada a un festival intento fer un programapopular, però si torno cal pensar en el programa perfecte, i aquí vaig entendre que Wagner és crucial, a la gent li encanta.Com a mostra, aquella primera estrena de Parsifal fora de Bayreuth, a mitjanit al Liceu... Déu meu! De manera que li dedicarem la segona part del concert. En la primera cantaré àries d’òperes que passen a Espanya: Le Cid, Don Carlo, La forza del destino i Il Trovatore.






 
 
  www.jkaufmann.info back top