Avui, Katalonien

Xavier Cester

Ni quart ni cinquè ni sisè: Jonas Kaufmann és un dels millors tenors del moment, i el seu primer recital, un autèntic plaer

L'home, la dona (der zweite Teil des Artikels betrifft C. Bartoli)

Mentre el món buscava com desesperat el quart tenor, un cantant alemany pujava amb tanta discreció com seguretat per l'escalafó de la seva corda, sense por de saltar de Verdi a Monteverdi, Schubert o Thomas (Mignon, el primer cop que el vam aplaudir, fa ara set anys), fins que el món es va girar i va dir sorprès: "Vatua, tenim tenor". I vaja si en tenim! Jonas Kaufmann acaba de treure el primer recital per a Decca, un passeig per títols italians, francesos i alemanys que confirma el que el directe ja ens deia: és un tenor fenomenal (sí, molt guapo també). Qui vulgui pinyols els tindrà; el millor, però, és aquesta veu de fosc atractiu, mal·leable i expressiva, i el bon gust i la cura pels detalls (el sí bemoll pianissimo de l'ària de la flor de Carmen). La bona notícia: la fama mediàtica li arriba a Kaufmann amb molta mili feta.