Avui, 9 de maig del 2010

Xavier Cester

Les estrelles del Met

(Ausschnitt)

... El gran triomfador d'aquests dies, però, no ha estat cap diva local, sinó Jonas Kaufmann. El tenor alemany està en un moment de forma esplendorós i si el seu Don José no per conegut va ser menys exaltant, el seu Cavaradossi va fer posar la pell de gallina. La combinació de delicadesa en el cant (el morendo al final de Recondita armonia, l'exquisit inici d'E lucevan le stelle) amb testosterona tenoril (l'inacabable Vittoria!) i la irresistible presència escènica van provocar un justificat deliri. Per sort, Kaufmann estava ben acompanyat en les dues obres, tot i alguna defecció. Patricia Racette (al lloc de Karita Mattila) va ser una Tosca de gran nivell, amb veu suficient i bona composició dramàtica, mentre que l'Scarpia de Bryn Terfel era capaç de glaçar la sang amb el murmuri més verinós. Com Kaufmann, el baríton gal·lès combina insolència vocal i una capacitat infinita per al matís. És una pena que aquest home casolà sigui tan car de veure al teatre. El muntatge de Carmen estava pensat per a una Angela Gheorghiu que mai es va posar el vestit de gitana. Sí que ho va fer Kate Aldrich, Carmen felina, de veu sensual, tot i que en algun moment li faltava una mica de punch. Maija Kovalevska va ser una Micaëla de manual (és a dir, molt bona), i Mariusz Kwiecien un Escamillo incòmode amb la tessitura, però veure barallar-se dos homes guapos pot ser un al·licient per a moltes i molts.... ... La resta de batutes no van estar al mateix nivell: el nostre admirat Kazushi Ono va decebre amb un Wagner estovat en el qual, a més, el cor es va perdre de forma escandalosa per a un coliseu d'aquest nivell, i Riccardo Frizza va oferir un Rossini amorf que empitjorava els defectes de la producció. Preferible va ser Alain Altinoglu amb un Bizet directe, sense greixos ni hormones, tot i petites caigudes de tensió. Per aixecar la temperatura ja hi havia estrelles com Kaufmann.